Doncs sí, ja ha passat un any des d´aquell temible i obligat bateig a la Bcneta. Moltes coses han passat i encara més que passaran, però que voleu que us digui, jo, avui, em sentu menys grommet (grumete, suposu).
Cada dia que passa hi estic més enganxat i motivat per matxakarla a la platja. Les hores se´m converteixen en minuts i les sessions en estones i, com no; els platos en segles/mil.lennis interminablement eterns i tristos, que com un últim gra de sorra dins el rellotge, plora i somiqueja desesperat, tot contant l´instant en què per fi s´esmunyirà rera la vulgar multitud donant pas irremediablement, a la següent volta de l´infinit cicle omnipotent que ens moldeja aliens d´allò trascendent, presos a la seva voluntat sabia.
Aprofito i penju aqs fotos que he trobat del dia aquest perquè veieu, ara amb perspectiva com eren de grans les onades.
1 comment:
Ei que passa!! Felicitats per l'aniversari, i em felicito també a mi mateix. Fa 1 any!! que fort, i a la Bcneta no hi havia espigons.
Mola la motivació!!!Ara que comença la temporada!!
Venga deu
Post a Comment